Sánchez no baixa impostos i imposa el "Pla de xoc de resposta a la guerra"

Yolanda Díaz, Nadia Calviño i Teresa Ribera, aquest dimarts | EFE

El Govern intervé tots els sectors i no baixa cap impost al seu "Pla de Xoc"

El "Pla de Xoc de Resposta a la Guerra" del Govern ja està aprovat al Consell de Ministres i entrarà en vigor l'1 d'abril. Les tres vicepresidentes del Govern -Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera- han estat les encarregades d'explicar alguns detalls del reial decret llei amb què l'Executiu donarà llum verda a una pluja de 16.000 milions d'euros de diners públics. Aquesta quantia es distribuirà en forma de subvencions directes (6.000 milions) i amb els controvertits crèdits ICO (10.000 milions) impulsats a la pandèmia del coronavirus amb aval de l'Estat.

Des del Govern, continuen entestats a responsabilitzar de la crisi energètica que està patint Espanya a la invasió russa d'Ucraïna. I encara que no hi ha dubte que la guerra ha agreujat la situació, cal tenir en compte que les causes vénen de molt enrere. La prova és que els preus de la llum, el gas i el petroli fa més d'un any que estan desbocats. Tot i això, Calviño ha presentat a la roda de premsa "els trencaments d'estoc de la cadena de subministraments" o "la pujada de les matèries primeres" com si fossin novetat. Empreses, contribuents i futurs consumidors acabaran pagant el “Pla de Xoc de Resposta a la Guerra” del Govern.

Sánchez destrueix i després subsidia

Aquests 16.000 milions anunciats per ajudar l'economia són, de fet, una llosa afegida que hauran de suportar tots els espanyols.

El president del Govern ja va avançar aquest dilluns les línies principals del pla de xoc per fer front a la brutal pujada de preus dels combustibles, que es pot resumir en una frase tan senzilla com indignant i esperada: no hi haurà baixades d'impostos. Fidel a les seves idees socialistes i al seu pacte amb els comunistes, Pedro Sánchez confia en la fórmula clàssica de l'esquerra per gestionar l'economia, basada fonamentalment a augmentar la pressió fiscal per després tornar unes engrunes als sectors més picats. En això i no en res consisteix l'anunci de subvencionar els preus del combustible i el rebut de la llum, que es produeix en plena onada de protestes de diferents sectors econòmics i socials.

No es produirà cap tipus d'alleujament fiscal extra per a la llum, les gasolines o el gas com lliscaven al Govern fa un parell de setmanes. L'únic que ha anunciat l'Executiu, en aquest sentit, és prorrogar la reducció de l'IVA a la factura de la llum del 21% al 10% fins al 30 de juny, la suspensió de l'impost a la Generació Elèctrica (del 7%) i mantenir l'impost especial a l'Electricitat al 0,5%. Aquesta pròrroga no és cap novetat perquè la va anunciar el Govern fa un mes.

La subvenció de 20 cèntims per cada litre de combustible és una presa de pèl als ciutadans per diverses raons. En primer lloc, hi ha cinc cèntims que hauran d'assumir les companyies petrolieres, cosa que, de fet, ja estan fent diverses sense necessitat que el Govern els indiqui com han de conduir el seu negoci. Però és que els 15 cèntims restants que aportarà l'Executiu serà un cost afegit per als contribuents, ja que sortiran de les arques públiques, sufragades amb els impostos d'empreses i ciutadans.

Tot i aquesta pròrroga fiscal, cal tenir en compte que els ingressos d'Hisenda queden pràcticament menjats pel servit gràcies al fet que s'ha disparat la recaptació pel cost de l'emissió de CO2 ja que, en pujar el preu de la llum també puja l'IVA, encara que sigui més baix.

Tot i que és un subministrament bàsic a qualsevol llar, el gas seguirà tributant a un IVA del 21%. A més de l'IVA, el gas està gravat amb l'Impost Especial d'Hidrocarburs, que també afecta la gasolina o el gasoil, encara que cadascú té diferents tipus impositius. El Govern tampoc no tocarà aquest gravamen i es limita a prorrogar la prohibició d'incrementar la factura del gas en més d'un 5% per trimestre per a les llars que tenen contractada la tarifa regulada o TUR. Mesures com aquesta suposen inventar un "dèficit del sistema gasista" que farà que els consumidors paguin més endavant allò que s'estalvien ara.

Subvencions al combustible des de divendres

En el cas dels carburants, el pes de l'Estat a la factura continuarà sent tan elevat, que gairebé el 50% del preu que paga el conductor correspon a impostos (un 47% en el cas de la benzina i un 43% en el cas del dièsel).

La via escollida pel Govern per abaratir els carburants a tots els conductors durant 3 mesos ha estat la de la subvenció. En concret, hi haurà una bonificació mínima de 20 cèntims, que estarà finançada en 15 cèntims pel Govern i en 5 cèntims, obligatòriament, per les petrolieres. "Al mome nto del pagament (a la caixa de la gasolinera), apareixerà el descompte i habilitarem un mecanisme amb l'Agència Tributària d'accés a liquiditat ex-ante per a les estacions de servei" ha explicat Ribera de manera concisa. El sector de les gasolineres mostrava ahir dilluns el seu desacord amb la nova mesura i criticava la manca d'informació sobre això, s'aplicarà des d'aquest divendres i l'Executiu ho quantifica en 1.423 milions d'euros,

El Govern ha insistit en el seu pla d'expropiar els beneficis a les elèctriques i ha establert una altra "minoració dels seus beneficis extraordinaris" que no tindrà caràcter retroactiu i que s'aplicarà als contractes a preu fix (els anomenats PPA). Així, les companyies elèctriques que signin nous contractes d'abastament o els renovin no podran fixar un preu que superi els 67 euros, de manera que assumiran la diferència amb el cost real amb càrrec als anomenats "beneficis caiguts del cel" o windfall profits. El Govern les acusa de beneficiar-se dels desorbitats preus d'un gas que no produeixen.

A més, l'Executiu avançarà immediatament la devolució de l'excés de primes que han obtingut les instal·lacions de renovables, cogeneració i residus, l'anomenat Recore. Aquesta devolució estava prevista per a finals del 2022 i suposarà uns ingressos de 1.800 milions aquest any, uns 6 euros en els costos fixos de la factura.

Això sí, el Govern ha evitat donar detalls de quant ascendirà el límit de preu que suposadament vol fixar per al gas que es fa servir perquè funcionin algunes centrals elèctriques a l'"illa energètica" que vol crear amb el Govern lusità. Aquests topalls de preus es faran a costa de les empreses privades o dels futurs contribuents, ja que generaran dèficits energètics o les companyies acabaran traslladant-los al client.

Lloguers i acomiadaments

Podem s‟atribueix l‟autoria intel·lectual d‟aquesta andanada contra els contribuents. Però el president que ha encastat els chavistes al Govern pot competir amb ells en radicalisme destructiu i sectarisme ideològic, com ha demostrat anunciant un subsidi vergonyós a uns contribuents als quals, prèviament, ell i els seus socis han picat.

El Govern estableix que les revisions de preus dels lloguers, que solen fer cada any els propietaris dels pisos, no podran ser superiors al 2%, una mesura que limita el dret a la propietat privada. En el cas dels casolans particulars, sí que podran introduir pujades del més del 2% només si l'inquilí està a favor, cosa difícil. El sector immobiliari ha denunciat que "es corre el perill que es converteixi una forma encoberta d´intervenir el preu dels lloguers". Un detall cridaner és que, des de fa dos anys, els preus dels lloguers no es podien actualitzar res més que segons la inflació per ordre expressa del Govern.

A més, de la mà de Yolanda Díaz, han introduït la prohibició d'executar un acomiadament objectiu "per causes relacionades amb la pujada dels preus energètics" oa una empresa que hagi aprovat un ERTE. Aquesta mesura ha indignat la CEOE, ja que encareix molt l'acomiadament i la litigiositat a què s'enfronta l'empresari.

On és aleshores la rebaixa real?

Per si aquestes qüestions de fons no fossin suficients per rebutjar el despropòsit, tampoc se sap com s'instrumentarà aquesta subvenció, atesa la complexitat d'una mesura que involucra agents tan dispars com els ciutadans particulars, els professionals del transport, les empreses del sector, les productores de petroli o les empreses distribuïdores, cadascun amb les circumstàncies determinades.

Per tant, aquests 16.000 milions d'euros anunciats per Sánchez per ajudar l'economia en uns moments extraordinàriament difícils són, en realitat, una llosa afegida que hauran de suportar tots els espanyols, atesa la negativa rotunda del Govern a baixar els impostos de l'energia , l'únic que suposaria un alleujament real per a empreses i ciutadans.